Calen més punts de trobada per compartir llenguatges

Article publicat a la revista Entracte:

L’ Andreu Solsona m’ha empès a escriure sobre la meva recent experiència. Li ho vaig mig prometre i ara només em resta posar-hi l’empenta i alguna cosa més que l’esforç.

Fa uns anys vaig decidir fer una assignatura als alumnes de direcció de l’últim curs de l’Escac. En principi era donar eines als directors que acabaven els estudis sobre recursos bàsics en la direcció d’actors .

Va ser una sorpresa del tot agradable descobrir dotze alumnes de direcció interessats per l’assignatura i oberts a fer qualsevol pràctica, a fons i amb una humilitat sorprenent! Enguany encara ha estat més encoratjador . Només puc dir que tots ells tenien criteri i recursos vàlids i una mirada exigent sobre el procés dramàtic dels actors. Això m’ha fet descobrir una generació de directors que saben què busquen i què volen i, per tant, que exigeixen un tipus d’actuació que et fa qüestionar ,en última instància, si són prou vàlids i suficients els recursos i la formació que tenen els actors quan s’enfronten a la interpretació davant la càmara.

La meva assignatura aplega pràctiques d’actors novells i ben preparats que vulguin fer l’experiència amb directors de cinema que acaben la seva formació .El que m’ha motivat, al llarg de l’experiència, és haver estat espectadora d’un punt de trobada on actors i directors han unit, amb molt d’esforç ,els seus llenguatges. He vist com intentaven entendre’s ,com sumaven recursos, com es descobrien i arribaven a trobar un mateix codi per tal de millorar la interpretació i la direcció de les seves seqüències, i per descobrir-se, moltes vegades, despullats de solucions i, amb una mirada humil, expressar-me que tots ells , tan directors com actors , tenien coses a dir, però que sentien que desconeixien el llenguatge de l’altre, les necessitats de l’altre, fent-los així impossible ser més àgils en resultats.

Francament, no crec que això passés per manca de talent, asseguro que tots ells estaven ben preparats i van acabar treballant molt bé, sinó perquè malauradament existeix una evident desvinculació entre les diferents especialitats. Crec que els falten punts de trobada per a descobrir una interjecció en els llenguatges , un denominador comú, un codi, per entendre’s i dirigir i ser dirigits amb més facilitats i adquirir ofici. Caldria doncs una formació més integral?. Considero que la interdisciplinarietat és imprescindible. No és que pensi que els estudis que fan estiguin mal orientats, ni que un actor o director hagi de ser l’etern alumne, sinó que penso que són insuficients per com estan de deslligats un de l’altre, per la incomunicació i la manca d’experimentació mútua. Potser seria bo que existissin més assignatures que apleguessin actors i directors a fi de descobrir-se i reconèixers. Ho considero del tot imprescindible. En la meva condició de professora d’interpretació, puc dir que la meva experiència ha estat enriquidora i em diu que tenim un bon potencial d’artistes i que, per tant, tampoc no ho fem del tot malament, però també sento que no els hi ho fem fàcil i que per molt que ens mirem el melic, cal qüestionar-nos les estructures formatives, cal apostar per l’auto-crítica, enriquir-nos de nous recursos i inventar noves fórmules, si és necessari. Cal obrir els ulls a les necessitats de les generacions més joves, al relleu generacional del país. Jo seguiré valorant els seus interrogants i provaré de renovar-me amb ells tot el que pugui, encara que sentir-se qüestionat pugui resultar molt incòmode.

2 Responses to Calen més punts de trobada per compartir llenguatges

  1. Gemma Utset ha dit:

    La mejor profesora de teatro que he tenido,todo un privilegio estar en una clase de interpretación impartida por ella; es muy concreta y directa,le sobra intuición, si te dejas llevar es lo mejor que te puede pasar!!!!
    Es de las profesoras que dejan huella para siempre en todos los sentidos, por empática, generosa, divertida, si te has cruzado con ella es una suerte!!
    Nunca deja indiferente con una personalidad arrolladora, recursos recursos y más recursos, técnicas para aplicar, improvisaciones , textos célebres y contemporáneos, en fin podría seguir y seguir elogiando a esta gran mujer!! Gracias Pepa Fluvià por todo un abrazo!!

  2. Anna Carlota ha dit:

    Frisso per enjegar aquest any per primer i esplèndid cop classes d’alumnes de l’ESCAC dirigits per la Pepa!
    Frisso per tornar a compartir espai teatral per enriquir-me i posar-me a proba.

    Frisso per observar la lleona de la Fluvià en plena essència, transmetent i despertant el potencial de futurs directos.

    Frisso …i punt!!! Fins aviat Mestra! Crackwoman!!!!

Deixa un comentari